M1.863 - PRC Àmbit Sòciocomunitari - Aula 1

Públic

Intervenir amb adolescents de 15 a 18 anys des d’una perspectiva interseccional no és una tasca que es pugui improvisar ni executar des de la distància d’una autoritat rígida. En un esdeveniment com l’Acampada Jove, amb 280 joves de 15 esplais diferents, és un repte de gran magnitud que és dificil abordar des de la fredor d’una figura externa desconeguda. Tot i coneixer alguns d’ells en intervencions anteriors, trobades de comissions i d’altres projectes que té la Federació, no es una tasca sencilla. Com es pot generar un impacte real en un context tan massiu i divers? Penso que la clau de tot el procés ha estat el treball previ de vinculació en tres trobades anteriors. En aquestes sessions van ajudar a generar aliances amb les diferents joves de diferents espais que al final, en alguns dels casos van construir ponts de legitimitat i confiança.

Davant d’un grup tan gran, sorgeix una pregunta inevitable: de quina manera adaptem l’acció perquè cap realitat quedi diluïda en la multitud? Treballar amb adolescents de 15 a 18 anys en aquest espai implica entendre que cada jove arriba amb una combinació única de gènere, origen i trajectòria totalment diferent. L’adaptació ha passat per crear dinàmiques accessibles i segures, vetllant per la privacitat i assegurant que els joves amb menys espai de paraula se sentin protagonistes. L’objectiu és analitzar com les “motxilles” de cadascú influeixen en qui lidera, qui calla i qui se sent segur en les activitats compartides.

Però, quin paper juguen els monitors i monitores en una intervenció d’aquestes dimensions? En un entorn de 15 esplais, la coordinació amb els referents és el motor que ho sosté tot. Com a agent extern, la meva tasca és aportar eines analítiques per detectar actituds sexistes, racistes o capacitistes, però són els monitors qui, des de la proximitat emocional, gestionen el dia a dia. En lloc de recórrer al càstig punitiu davant dels conflictes, treballem conjuntament per transformar-los en aprenentatge col·lectiu. Sabem que la llavor de la interseccionalitat ha germinat quan, en acabar l’Acampada, els 280 joves tornen als seus pobles amb una mirada més crítica i conscient de la seva pròpia posició al món.