Dia 9: L’autoconeixement com a eina: Reflexions des de la pràctica interseccional
Quins límits i potencialitats personals poso en joc amb les pràctiques? Quines habilitats personals descobreixo o consolido? Quins biaixos o emocions han influït en la meva mirada i com m’autoregulo? Com connecto l’aprenentatge del Màster amb les pràctiques?
Intervenir en un espai com l’Acampada Jove, en primer lloc m’ha dut en un inici a replantejar la meva intervenció, en saber observar i “llegir bé” les necessitats de les propies joves i monitors dels esplais així com poder intervenir psicopedagogicament incidint en un espai com el lleure socioeducatiu. També Intervenir en un espai tan massiu amb la sabiduria de que hi participarien 280 persones entre monitors i joves de 15 esplais diferents, m’ha obligat a mirar cap a dins per identificar els meus propis recursos. Com a alumna en pràctiques de psicopedagogia, el meu límit principal ha estat gestionar la incertesa davant d’un grup tan nombrós, però aquesta experiència m’ha permès descobrir una potencialitat clau: la capacitat de lideratge en el disseny i implementació d’eines d’avaluació participativa. En aquest procés, he consolidat habilitats com l’escolta activa i la capacitat de síntesi per crear materials accessibles, com les guies en lectura fàcil, que responen a les necessitats detectades al terreny.
Tanmateix, la mirada interseccional m’ha exigit una revisió constant de la meva pròpia posició. He hagut de reflexionar sobre com la meva pròpia trajectòria i emocions podien influir en la diagnosi i en la detecció d’actituds sexistes o xenofòbiques. Per autoregular-me i garantir una intervenció objectiva, la coordinació i el feedback amb la tutora de pràctiques i el departament tècnic de Fundesplai han estat fonamentals, permetent-me transitar del rol d’estudiant al de dinamitzadora amb seguretat.
Finalment, aquesta experiència ha estat l’escenari perfecte per a una transferència real dels coneixements del Màster. La teoria sobre la interseccionalitat i l’atenció a la diversitat s’ha materialitzat en accions concretes: des de la revisió documental d’actes anteriors fins a la creació d’un dossier amb mirada interseccional destinat a l’equip d’orientació. Veure com un checklist d’accessibilitat cognitiva o un “termòmetre emocional” es converteixen en eines útils per als monitors del MoviJove m’ha confirmat que la psicopedagogia té un valor transformador quan s’aplica amb rigor i empatia en els espais d’aprenentatge del lleure.



Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.